diumenge, 13 de juny de 2021

Tornael Dertosa Sacra amb una ruta al claustre de la Catedral amb l’historiador, Hilari Muñoz

Després d'estar més d'un any aturats per la pandèmia del Covid-19 sense poder fer cap de les seves rutes, l'organització històrica de difusió patrimonial Catalonia Sacra ha tornat a programar les seves rutes guiades a Tortosa, sota la marca de Dertosa Sacra.

Amb un aforament limitat a 25 persones i amb reserva i pagament previ via on-line, la visita d'aquest dissabte ha tingut lloc al claustre de la Catedral de Santa Maria de Tortosa i ha estat a càrrec de l'historiador i professor, Hilari Muñoz.

La ruta se centrava, bàsicament, en l'explicació de les diferents làpides i esteles funeràries que es troben entaforades als murs del voltant del claustre. Abans d'entrar a la catedral, però, Muñoz ha explicat alguna de les curiositats de la portalada d'accés del Portal de Palau com, per exemple, els contraforts encara presents que delaten l'existència de l'antic Palau del Bisbe romànic. Així com també les restes encara visibles del que havia estat una escalinata d'accés al refectori de la mateixa seu, just al costat del Forn de la Canonja, i feta amb un jaspi procedent del barranc de Remolins.

I un cop ja dins del claustre, la ruta ha començat recordant que la Catedral havia tingut un claustre romànic que fou substituït al segle XIII pel gòtic. Muñoz ha destacat que "l'actual imatge de la Mare de Déu de la Petja va ser trobada dins d'un llenyer que hi havia als baixos de la Catedral" i parlant d'imatges, ha comentat que el claustre es va haver de modificar traient l'arcada del capdamunt de la porta interior d'accés a la Catedral, ja que "hi havia una imatge processional molt gran que no passava per la porta". Muñoz també ha explicat que el terra que envolta el claustre presenta una estructura irregular perquè "en el seu moment estava ple de tombes" i ha lamentat que, en un moment donat, "a algú se li acudí treure-les d'aquí i posar un paviment de ciment Portland". Per sort, però, anys més tard es va reparar l'error tornant a posar tota mena de làpides i pedres que són les que actualment hi ha.

A la paret frontal que dóna a l'entrada de la porta de l'Olivera hi ha un marc de fusta petitó que és habitual que passi totalment desapercebut a ulls de tothom qui hi passi pel seu davant, a causa del seu avançat deteriorament i de la fusta estellada que sembla resultar del tot insignificant. Però, no és així, ja que es tracta d'una aportació que va manar incloure al claustre el bisbe Jaume d'Avinyó i que explicaven els 7 dolors de la Verge al voltant del claustre. Aquest és l'únic que es conserva i s'hi observa encara una lleugera silueta de la que havia estat la Verge policromada.

Un altre descobriment fet al claustre és el d'una finestreta reixada que correspondria a l'ala del refectori i al peu de la qual hi ha una estanya pedra que li fa de marc. La pedra, descoberta pel mateix Muñoz fa uns anys enrere, està tallada i duu una inscripció que fa sospitar que es tracti d'una làpida imperial romana dedicada a l'emperador Tit Livi.

I continuant amb les estranyes inscripcions aparegudes als murs, sense anar més lluny, just al costat de la portalada d'accés de l'Olivera hi trobem una inscripció entaforada que diu: "Ningú s'orine en aquest lloc per ser sagrat, sots pena d'excomunicació". Una inscripció del s. XIX que alertava la població que devia tenir per costum fer les seves necessitats al mur de l'entrada de la seu.

I just al costat d'aquesta s'hi alcen unes restes d'un antic portal, probablement d'un portal d'accés de l'antiga muralla romana, del qual encara en consta un fragment d'un vell capitell.

Tornant un altre cop a dintre del claustre, s'hi observa una altra inscripció acompanyada de tres gravats que qualsevol tortosí podria relacionar amb l'escut de la ciutat i la insígnia de l'Ordre de l'Aixa. Però, de fet, n'estaria ben errat, ja que segons Muñoz sempre s'ha atribuït equivocadament l'escut noble de la família Jordà amb la insígnia de l'ordre de l'Aixa, que no va instaurar-se fins ben entrat el segle XVI. Un error que s'ha instaurat fins al punt que al mateix Castell de la Suda de Tortosa hi ha la torre de la ciutat al costat de la insígnia de l'aixa als vitralls i al sostre com a emblema inequívoc de la tortosinitat. Però, de fet, no eren altres símbols que els de la branca jurídica i noble de la ciutat. Així doncs, aquesta inscripció de datació bizantina, simbolitzaria els tres estaments (jurídic, eclesiàstic i nobiliari) amb l'escut de la torre de la ciutat, l'emblema d'un Maiestas Domini com a símbol de la branca eclesiàstica i l'aixa com a símbol de la casa Jordà, representant la noblesa.

A la part central del claustre hi ha el pou, però en el seu dia hem d'imaginar-nos uns xiprers al seu voltant i una sèrie de mitjos capitells romànics enterrats al sòl. El motiu? Que al construir la Catedral gòtica van seccionar brutalment els capitells esculpits romànics amb escenes de la Bíblia, com ho és el cas de la Fugida cap a Egipte, i no es van trobar fins que es van fer les obres per enretirar els xiprers. Dos d'aquests mitjos capitells es van salvar i formen part de l'única porta d'accés reixada que condueix cap al pou del claustre. Anteriorment tot el claustre estava reixat i en una remodelació d'aquest, no fa gaires anys, es van enretirar les reixes i, igual com també va passar a la Catedral de Vic, es van reutilitzar per a fer tancaments a l'interior de la Catedral. Ara, encara s'observen al costat del reixat renaixentista que es troba al fons dels darrers bancs de la basílica.

I al cantell del mur lateral esquerre del claustre hi trobem un sepulcre funerari del 1206 elaborat amb jaspi de Tortosa que està dedicat a Pere de Teià i que seria l'únic que encara contindria les restes mortuòries al seu interior. Com a curiositat cal destacar que la inscripció funerària està íntegrament escrita en català.

En aquest mur s'hi observen també unes restes d'arcades amb capitells de fulles d'acant molt malmesos i que estan totalment tapiades. Eren les portes d'accés a les dependències dels canonges de l'antiga Catedral romànica. Una sèrie d'incongruències històriques i la mania de la reutilització i el reaprofitament de tots els elements patrimonials ha fet que ara estigui en tant mal estat i visiblement escapçada per l'intent d'entaforar-hi làpides i finestrals al segle passat.

Errors històrics que es paguen cars i que impossibiliten als actuals arqueòlegs determinar què s'hi amaga al darrere d'aquests murs gruixuts. Possiblement, gràcies als resultats d'un geo-radar, s'hi detecten unes estructures voluminoses que podrien ser l'absis de la Catedral romànica, així com també les restes d'alguns bisbes suposadament enterrats a Tortosa i que encara no s'han aconseguit localitzar.

Com ja se sap, la resta de làpides trobades per les parets del claustre, una de les més conegudes n'és la Làpida Trilingüe, formen ara part de l'exposició permanent de la Catedral i estan, per fi, ben protegides. D'altres, de datació i procedència incerta, continuen exposades al claustre deteriorades pel pas dels anys o per les bretolades que algú amb un martell va dedicar-se un dia a escapçar i mutilar els caps i els escuts dels benefactors de la Catedral romànica que, en un rampell de bondat conservadora, els mestres picapedrers constructors de la Catedral gòtica van procurar de conservar tot posant-los de manera arrenglerada al mur adjacent a la porta interior d'accés a la basílica.

Una ruta que ha acabat parlant de l'escut del segle XVI del bisbe de Cardona que morí al 1588 i que també forma part del conjunt del claustre i de la pila baptismal més antiga de tota la Catedral i que encara està en funcionament.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 12 de juny de 2021



Redactat per: Irene López


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada