dissabte, 8 de maig de 2021

L’Institut Menorquí d’Estudis, Fermín Pardo i Joan Ramon Vinaixa, guardonats amb el premi Recercat 2021

La sala petita del Teatre-Auditori Felip Pedrell ha acollit la cerimònia d'entrega dels premis del Recercat de les edicions del 2020 i del 2021, ja que l'any passat, a causa de la pandèmia del Covid-19, no es van poder entregar. A l'acte han assistit la presidenta de l'IRMU, Mª Àngels Blasco, el vicepresident segon de l'IRMU, Josep Santesmases, i l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé.

Els premiats del 2020 han estat la coordinadora científica de l'Institut Menorquí d'Estudis, Fina Salord, i l'IDECO Horta Sud, un guardó que ha recollit el secretari de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, Manel Pastor.

Pel que fa als premiats del 2021 han estat ex aequo l'historiador, Joan Ramon Vinaixa, i el professor, Fermín Pardo, així com també l'Institut Menorquí d'Estudis.

Per la seva banda, la presidenta de l'Institut Menorquí d'Estudis, Cristina Rita, ha destacat que "el premi ens fa sentir dins d'una xarxa d'estudis important, on ja som 230 membres a l'IME i volem seguir sent útils per al disseny de futur de la nostra illa i per a les futures generacions".

Juntament amb ella ha recollit el premi el conseller insular de cultura de l'illa de Menorca, Miquel Àngel Maria, que ha dit que "aquest premi, com deia Josep Pla, és un veritable monument a la ciutat de Menorca".

El professor, Fermín Pardo, guardonat amb el premi de persona del Recercat, ha agraït la feina feta per part dels centres d'estudis del País Valencià i ha comentat que "estar a Tortosa ha estat una gran alegria perquè és com prolongar la València del nord cap a Catalunya, ja que aquí parlen igual que al Maestrat o a La Plana i un exemple ho és el bisbat de Tortosa que uneix diversos territoris de parla de llengua catalana".

L'altre guardonat ha estat en Joan Ramon Vinaixa, historiador i expresident del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Vinaixa s'ha autodefinit com un aficionat a la història i ha referit que "s'entén el valor geogràfic del premi però no tens la satisfacció plena perquè els que te'l donen haurien de defensar els mateixos valors que tu". Vinaixa ha criticat que "hauria entès que el premi el rebés algú altre perquè, de fet, hi ha moltes persones invisibles que porten anys en silenci en defensa de la cultura" per acabar recordant que la seva intenció és "donar visibilitat a les persones i entitats que no estan sobreexposades mediàticament". Per acabar donant les gràcies a l'IRMU i als centres d'estudi per la seva tasca.

Un cop entregats els premis, el vicepresident de l'IRMU, Josep Santesmases, ha iniciat el torn dels parlaments de cloenda tot explicant que "l'aigua de l'Ebre és el resultat de la gent que hi ha confluït, procedent de molts territoris diversos, que l'han fet ser esplendorós. L'IRMU és, doncs, com un riu, un punt de confluència". Ha volgut tenir un record per al conseller de cultura a l'exili, Lluís Puig Gordi, ja que ell fou qui tingué la idea d'incorporar la Federació d'Ateneus de Catalunya a l'IRMU.

Per acabar apel·lant a l'esperança col·lectiva en detriment dels individualismes per superar amb èxit la pandèmia del Covid-19, així com també agraint la tasca de la presidenta de l'IRMU, Maria Àngels Blasco, "en uns temps difícils i complexos de control polític".

Blasco, que ha intervingut a continuació, ha volgut retornar aquest agraïment a tots i cadascun dels centres d'estudis i recerca i ha demanat "que es continuï fent aquesta tasca de recerca per transmetre tot aquest coneixement col·lectiu que des de l'àmbit local ajuda a sumar a l'àmbit nacional". Per acabar recordant que "estimar la nostra terra no és lloar-la i enaltir-la, sinó conèixer-la en tota la seva amplària i profunditat".

Finalment, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha reiterat la satisfacció del consistori per poder acollir el Recercat i donar els premis de les dues edicions. Roigé ha destacat que "som un territori que som cruïlla de camins i de cultures perquè som territoris germans que ens acompanyem" posant de relleu el fet que "si pugem al Port, a dalt de tot, podrem veure en un dia que el cel estigui clar, les Illes Balears i ens fa tenir amb ells una connexió especial". Roigé ha volgut dirigir-se també al guardonat Joan Ramon Vinaixa, ja que, "ell és tot un referent al territori i ens ajuda a difondre el seu llegar arreu".

L'acte ha conclòs amb una actuació de l'Aula de Músiques de la Terra de Tortosa i el grup de cant versat de El Mas de Barberans, dirigit per Arturo Gaya, Elena Maureso i Cati Plana, entre d'altres. El grup ha interpretat la cançó "Toc de panoli", extreta del llibre de Joan Moreira, i la jota "Romanço del cec", amb una lletra especial dedicada als participants del Recercat, i que recorda els romanços que antigament es representaven als mercats municipals i que eren els primers cronistes o reporters orals que hi va haver a les ciutats.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 7 de maig de 2021


Redactat per: Irene López

dimecres, 5 de maig de 2021

La URV acull l’exposició “Contra les cordes” sobre patrimoni abandonat del País Valencià


L'espai URVIART del campus de la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa acull des d'ahir la mostra "Contra les cordes", cedida per part del Centre d'Estudis del País Valencià amb motiu de la celebració del Congrés Recercat, organitzat per part de l'IRMU (Institut Ramon Muntaner) al llarg de tot aquest cap de setmana.

El director de la URV a les Terres de l'Ebre, Jordi Sardà, va agrair poder formar part de la Capital de la Cultura Catalana i col·laborar un cop més amb l'IRMU en les jornades del Recercat, tot destacant que "aquesta és la primera exposició que el campus organitza després de la pandèmia".

En el seu torn, el delegat dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Ferran Bladé, va comentar que "tenim una oportunitat magnífica d'acollir el Recercat de l'IRMU que ajuda a dinamitzar tots els territoris de parla catalana" i que "aquesta és una exposició magnífica que fa una visió retrospectiva del patrimoni material i immaterial que ens caracteritza i posa de relleu la tasca que fa el Centre d'Estudis del País Valencià".

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va explicar que "Tortosa ha tingut sempre uns lligams amb el País Valencià i aquesta exposició ho referma i ens apropa al seu patrimoni immaterial a través de la cultura popular dels moros i cristians o de la música que és molt semblant a la nostra". Agraint també la mà estesa per part del campus que "té també molts alumnes valencians i que els demostrarà que aquí aposten per la seva cultura que, al mateix temps, també és la nostra".

Finalment, la comissària segona de l'exposició i tècnica de l'IRMU, Elena Espuny, va destacar que "volíem crear un projecte conjunt entre diferents equips de treball i hem apostat per aquesta exposició denúncia dels elements culturals més amenaçats del País Valencià, per tal de tirar endavant amb les problemàtiques que podrien ser extrapolables a qualsevol territori". Així doncs, cadascun dels 12 centres d'estudis participants van proposar dos elements per a la mostra que fossin originals, poc coneguts i que garantissin l'equilibri territorial de tot el conjunt del País Valencià i tractessin el patrimoni natural, l'individual, el col·lectiu, els conjunts arquitectònics, el patrimoni gastronòmic, el material i l'immaterial.

Alguns dels llocs que formen part de la mostra són: les festes de Sant Joaquim, l'elaboració de les postres de l'alajú, el castell Barxell, l'aeròdrom republicà Villar de la Llibertat, els masos de la comarca del Maestrat, la festa de moros i cristians, la Casa Abadia, la xarxa fluvial de la Vall Albaida, el Palauet Giner-Cortina o l'Horta de Vallbona, entre d'altres.

La comissària informà també que aquest és el primer lloc del territori català on viatja la mostra itinerant i que properament sortirà el catàleg de la mostra que inclou també altres elements patrimonials que van ser descartats per a l'exposició.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 5 de maig de 2021


Redactat per: Irene López

Exposició "La revolució dels transports a l'Amposta de principi del s. XX"


Del 7 de maig al 20 de juny de 2021 el Museu de les Terres de l'Ebre acull l'exposició "La revolució dels transports a l'Amposta de principi del s. XX". La mostra està organitzada pel Museu de les Terres de l'Ebre i l'Ajuntament d'Amposta i està inclosa dins dels actes de la tretzena edició de la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta.


A cavall dels segles XIX i XX es produeix una revolució en els mitjans de comunicació i transport vinculada a la innovació industrial que farà necessària la construcció de noves infraestructures. El projecte de la navegació fluvial per l'Ebre s'esvaïa, mentre el ferrocarril es consolidava en el tràfic de persones i mercaderies. En canvi, en les comunicacions per carretera estava gairebé tot per fer, en començar la passada centúria només es disposava d'una xarxa de camins carreters del tot deficient, i en algunes poblacions de l'interior l'accés encara era per camins de bast. Tot de cop es vol modernitzar una xarxa viària mitjançant projectes que es dilaten en el temps fins les acaballes dels anys vint.


Els nous vehicles i mitjans de transport apareixen ben aviat al territori, ara bé només les bicicletes i carros es generalitzen en aquella època, mentre les motocicletes i els cotxes són només a l'abast de les classes benestants.


Amposta en el primer terç del segle XX, pel creixement demogràfic i econòmic en el que es veu immersa com a conseqüència de l'expansió del conreu de l'arròs, esdevé una terra d'oportunitats i la construcció del pont penjant propiciarà que la ciutat esdevingue un nou centre en els eixos de comunicació de la regió de l'Ebre.


L'exposició presenta els continguts distribuïts en els següents àmbits: La via fluvial; El pas de barca; Vapors, muletes i llaguts; Ferrocarril de Barcelona a València; Tramvies i carrilets; Carretera de Vinaròs a Venta Nova; El Pont Penjant; Carretera d'Amposta a Vinallop; Carretera d'Amposta a Santa Bàrbara; Carretera d'Amposta a Caseríos; Carros i diligències; Les bicicletes; Les motocicletes; Els automòbils; Els autobusos; i Els avions.


L'exposició inclou plafons amb textos i fotografies inèdites. Més de 20 plànols i documents inèdits vinculats a projectes tan importants com la construcció de la línia de ferrocarril de València a Barcelona el 1862, el projecte original del Pont Penjant d'Amposta, realitzat per E. Ribera el 1903, documentació del vapor Anita, del carrilet de la Cava, etc.


Entre els vehicles originals de l'exposició s'inclou un xarret del s. XIX, dos bicicletes (un bicicle i una bicicleta marca Ciclos Benet), tres motocicletes (BSA, Monpeó i Coventry Eagle) i dos cotxes (un Hispano Suiza 214 i un Fiat 509 SM).

'FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau' portarà l'audiovisual als Espais de la Batalla de l'Ebre

Fa més de vuitanta anys de la fi de la Batalla de l'Ebre, però el rastre del conflicte que va tenir lloc a les comarques de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià en el marc de la Guerra Civil Espanyola encara es fa notar a les façanes d'algunes cases, a les trinxeres disperses per les serres o als refugis construïts a la vora del riu. L'empremta, però, és sobretot emocional: el conflicte es va tancar en fals i el debat sobre la memòria col·lectiva és viu. FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau és un projecte de Produccions Saurines i Bluverd Comunicació que vol portar el cinema el més a prop possible dels indrets on es va desenvolupar la Batalla de l'Ebre. El programa inclou 7 llargmetratges i 5 curtmetratges amb l'objectiu de promoure la reflexió sobre la memòria i els conflictes (del passat i del present, pròxims i llunyans) a través de l'audiovisual.  

“Vestits per Ballar”, l’exposició de l’Esbart Sant Jordi cedida per al Recercat


La sala d'exposicions dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre al Palau Oliver de Boteller acull la mostra "Vestits per ballar" que ha organitzat l'Esbart dansaire de Sant Jordi del barri del Clot de Barcelona. L'exposició es va inaugurar l'any passat en temps del Covid-19 a La Farinera del Clot i ara arriba a Tortosa per commemorar el congrés de recerca de l'IRMU, Recercat, que tindrà lloc aquest cap de setmana i, alhora, per formar part de les exposicions de la Capital de la Cultura Catalana.

Però, de fet, l'exposició es va idear al 1995 amb motiu de la celebració del 25è aniversari de l'Esbart Sant Jordi. Aleshores volien que fos una exposició de plafons acompanyada d'uns maniquins amb els vestits de les danses exposats, però no se'n van sortir perquè tenien més vestuari confeccionat que maniquins per exposar-lo. Al fina, els anys van anar passant i la proposta expositiva va mutar fins a convertir-se amb el que és ara; una mostra de nines de Famosa vestides amb els diferents vestits de les danses de l'Esbart. Aquesta, però, va ser una feina titànica i de molts anys, ja que no va ser fàcil aconseguir les nines, finalment cedides per part d'una família propera a la fàbrica de Famosa, ni tampoc per confeccionar tots els vestits amb els brodats, utensilis i pedreria que duien els originals.

El resultat és aquesta mostra de 48 parelles de balladors, tot i que aquí a Tortosa, per qüestions d'espai, només se n'han dut 34. Cadascuna de les vitrines compta amb un panell explicatiu del vestuari i del lloc en el qual es va utilitzar, a banda de diverses fotografies que l'il·lustren. L'última de les parelles que hi ha a la mostra és la representativa del ball més recent que ha interpretat l'Esbart. A més, també hi ha un vídeo amb fotografies dels diversos balls i dels vestits que falten i que no s'han pogut traslladar a Tortosa.

Així és com ho ha exposat el director de l'Esbart Sant Jordi, Ferran Sebrián, a l'acte inaugural que s'ha dut a terme aquest matí.

Per la seva banda, el delegat dels SS.TT. de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Ferran Bladé, ha destacat que "l'exposició representa la nostra història, la de la cultura catalana que és l'arrel de tot i que il·lustra molt bé que allò que ens ha fer ser com som com a país". Finalment, ha volgut agrair també la feina feta per part de l'IRMU per la celebració del Recercat a les Terres de l'Ebre.

En el seu torn, el regidor de cultura de l'Ajuntament de Tortosa, Enric Roig, ha explicat que "al llarg d'aquest cap de setmana la nostra ciutat acollirà prop de deu exposicions i això és possible gràcies a la contribució del Recercat que posen en valor la recerca que fan els centres d'estudis, que acostuma a ser silenciosa i de formigueta, però sense la qual no podríem estar avui aquí". Roig s'ha mostrar satisfet de poder acollir exposicions de fora, com aquesta vinguda des de Barcelona, en el marc de la celebració de la Capital de la Cultura Catalana, ja que "Tortosa ha estat sempre un territori de cruïlla dels Països Catalans, tal i com deia Cristòfol Despuig als seus Col·loquis". I és que, en aquest sentit, ha informat també que properament es presentaran els Col·loquis de la Capital de la Cultura Catalana. L'exposició es podrà visitar tots els matins fins al 30 de maig al Palau Oliver de Boteller.


Tortosa, Terres de l'Ebre, 5 de maig de 2021

dilluns, 3 de maig de 2021

Avui el grup Gebre publica 'Dos quarts de sis', el segon i últim avançament del nostre disc 'Riu amunt'

 Avui el grup Gebre publica 'Dos quarts de sis', el segon i últim avançament del nostre disc 'Riu amunt' que edita el segell Indian Runners. Una cançó eminentment pop on les melodies vocals i les guitarres elèctriques s'entrecreuen i es mesclen formant, tal i com diu la lletra, una vibració. 'Dos quarts de sis' humanitza la militància i els moviments socials i els vol unir en la derrota.  

Sala2, Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera


Del 7 de maig al 27 de juny de 2021, la Sala 2, sala d'exposicions temporals de Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera, acollirà una exposició d'il·lustracions de Lara Gombau: "Cuentaviname"

Lara és de Cases d'Alcanar. Ha estudiat a diferents centres d'art, destacant: Esardi (Amposta), Escola Llotja (Barcelona), Escola de la Dona (Barcelona) i també diferents disciplines artístiques: disseny gràfic, il·lustració i grafit.

Segons ella mateixa ens explica, ha tingut l'immens plaer de ser alumna d'artistes com ara Ignasi Blanc, Roger Olmos i Lily Brick.

És il·lustradora, muralista i té la capacitat d'integrar-se a tot tipus d'ambients, suports i registres.

Com a il·lustradora ha participat en exposicions col·lectives i individuals, en algunes galeries americanes i en molts espais arreu de la península, dels quals destaquen: el Centre d'Artesania de Catalunya, l'Editorial Proa Espais, el Saló Eròtic de Levante, la Galeria Mitte, la Galeria Aktivitat, etc.

Com a muralista ha participat en diversos festivals tant a Catalunya, com a l'Estat espanyol i l'estranger. També ha realitzat tallers mural amb nens de diverses edats i murals de grans dimensions per a particulars o entitats, com per exemple: "Remendadores d'un poble menut", del qual se'n pot gaudir a Les Cases d'Alcanar.

Tenim el plaer d'acollir aquesta exposició al nostre centre amb una tècnica no tan habitual com la pintura però igualment interessant si no més.

La il·lustració permet que a través d'una imatge entenguem un missatge i la Lara a "Cuentaviname" ens presenta "una col·lecció d'il·lustracions inspirades en els contes clàssics, reinterpretades amb la perspectiva de l'autora que transporten i fan reflexionar a l'espectador esbrinant cada conte"(Lara Gombau)

La seva excel·lent tècnica, utilitzant els colors de manera harmònica, palesant dinamisme, volums i perspectiva amb composicions animades, vives i reals són una clara mostra del seu gran talent com a il·lustradora, cosa que ens permetrà gaudir immensament d'aquestes esplèndides composicions.

Us recordem que l'horari del Museu Terracota és: dimecres a divendres de 9'30 a 13'30 hores; dissabtes, diumenges i festius de 12'00 a 14'00 hores. (Aforament limitat)