dijous, 5 de setembre de 2019

El Museu de Tortosa acull la lliçó magistral de la cantiga a la jota

Text i foto: Irene López

Al mes de març el Museu de Tortosa va obrir les portes d'un nou equipament: l'Espai de la Jota, gràcies a la tasca del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, però, sobretot, a la feina i a l'interès d'Arturo Gaya.

Fa dues setmanes, l'espai va acollir una conferència, bé, més aviat una lliçó magistral, per part de Rossend Aymí, Juanjo Gil i José Maria Chavarria, tres grans mestres del cant antic i popular de les nostres terres. A més, en el transcurs de l'acte, José Maria Chavarria va fer el lliurament d'un acordió diatònic del segle XIX al fons de peces exposades del Museu de Tortosa.

L'acte, va comptar amb la presència del delegat de cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Ferran Bladé, que va voler destacar que "la recuperació de l'activitat cultural i tradicional és una exigència màxima, ja que ens cal reivindicar tot allò que és nostre" i que "la Jota forma part de la nostra cultura, de la festa i d'aquesta societat i és molt important conservar-la i que se'n parli".

Per la seva banda, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va dir que "l'Espai de la Jota ha estat un gran repte que vam voler tirar endavant des del principi per dotar-lo de contingut i donar-li vida" i que "a partir d'avui tindrem una peça més a la col·lecció que ens permet demostrar que aquí tenim moltes més coses per ensenyar quina és la nostra cultura popular i per a que les futures generacions n'aprenguin".

El coordinador de l'acte, Arturo Gaya, va explicar que, a més, el lliurament de l'acordió venia acompanyat "d'una carta manuscrita del cantador Boca de Bou en la qual explica com eren els acordions diatònics al segle XIX" i va aprofitar per agrair el suport rebut per part de les institucions, especialment, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

I pel que fa a la lliçó magistral, el primer en intervenir, José Maria Chavarria, va explicar que podríem considerar que es tracta de la segona part d'una conferència que es va fer als anys 60 al teatre del Coliseum.

Chavarria va exposar que les cantingues van néixer a Toledo de la mà del rei Ferran III que les va importar d'Holanda i Alemanya, on ja feia temps que existien. Llavors, el seu procés de difusió oral era el següent. Primerament, hi havia els mesters que s'encarregaven d'escriure-les, els trobadors que les venien pels pobles i els joglars que les interpretaven. A Tortosa, les primeres que van arribar consta que estaven escrites en galaico-portuguès, tot i que, segons el pianista Leopoldo Querol, van trobar-se a Tortosa cançons escrites en llengua d'oc.

I és que, per Chavarria, "les Jotes d'aquí són conseqüència del moviment dels instruments i de les lletres dels cants al segle XIII, i no vénen pas de Saragossa com es diu".

A més, també va explicar que va ser obra de Felip Pedrell el fet de modernitzar les mètriques de les cantigues, fins al punt que la mètrica de la cantiga 60 és d'allà on neix l'Himne de la Cinta.

Per la seva banda, el musicòleg i director, Rossend Aymí, va parlar-nos del llibre de recopilacions del cant gregorià amb la demostració cantada de l'Himne de Sant Joan del segle XI, així com el cant gregorià del bisbe d'Orleans o les cantigues de Frederic Montpou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada