dijous, 15 de març de 2018

'DEIX', L’ESPECTACLE DE VALER GISBERT PER A CELEBRARAR EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

"El regust que se us queda, això és el deix", cada poema produïx un deix en el paladar emocional del públic, com si es tractés d'un tast de menjar o de vins. Valer Gisbert crea un espectacle amb poesia i música que evoca el paisatge interior del poeta i el procés de creació.

 

Com cada any els Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l'Ebre organitzen diverses activitats amb motiu del Dia Mundial de la Poesia amb la col·laboració de la Central de Biblioteques de les Terres de l'Ebre i del Consorci per a la Normalització Lingüística. L'espectacle central Deix tindrà lloc el 21 de març, dimecres, a les 19.00 h a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller (carrer de Jaume Ferran i Clua, núm. 4, de Tortosa).

 

L'activitat comptarà amb la participació dels actors i actrius: Montserrat Hernández, Alba Figueroa, Ismael Villamón, Meritxell Sabaté i del músic Enric Panisello, sota la direcció de Valer Gisbert. També hi haurà una lectura de poemes en diferents idiomes perquè la commemoració del Dia Mundial de la Poesia pretén ser una celebració de l'expressió poètica i de la diversitat lingüística.

 

A més d'aquesta activitat, d'entrada lliure, també s'organitzen els següents actes a les biblioteques comarcals de les Terres de l'Ebre:

 

Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (c/ Mercè, 6): Taller de mans i poesia d'Aigua dolça, a càrrec de Cinta Mulet, adreçat al públic infantil, que tindrà lloc el 21 de març, a les 18.00 h.

 

Biblioteca Dr. Mn. Joan Bta. Manyà de Gandesa (c/ Assís Garrote, 4): Creant poemes d'avantguarda, a càrrec de Sergi Quiñonero, el 14 de març, a les 18.00 h.

 

Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta (pl. Castell, 13-15): Versos contra la violència, coordina Rafael Haro, el 21 de març, a les 19.30 h

 

Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre (pl. de la Llanterna, 4) Llibre d'aigua, a càrrec d'Andreu Carranza, el 21 de març, a les 19.30 h.

 

L'origen d'aquesta celebració és la declaració de la UNESCO del dia 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia. Per a commemorar aquesta diada, la Institució de les Lletres Catalanes -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d'iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. A més, la Institució fa la tria d'un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, per tal de mostrar la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebracions d'Alacant a l'Alguer i des de la Franja a Puigcerdà).

 

Aquest any el poeta escollit és Marc Granell (València, 1953). Poeta i traductor, fou un dels fundadors de la revista literària Cairell (1979-1981), que emmarcà els primers passos de la generació poètica dels anys 70 a València. Des de l'obtenció del Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre (1976) per Llarg camí llarg, ha compaginat la poesia, per a adults i infants i joves, amb la dedicació professional a la traducció i l'activitat com a editor i promotor d'activitats literàries. Després de ser guardonat amb el Premi Ausiàs March (1979), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1991, 1992 i 2016), el Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians (2010) i el Joan Roís de Corella a la trajectòria literària (2017), ha aplegat el conjunt de la seua obra a Poesia completa (1976-2016). Ha estat traduït al portuguès, l'italià, el gallec i el castellà. Ha escrit el següent poema, que s'ha traduït a trenta llengües, entre les quals hi ha les altres oficials a Catalunya i algunes escollides d'entre les parlades en el país.

 

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l'alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d'àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada