dijous, 22 de febrer de 2018

Dia de la Llengua Materna a Amposta

#Setdesang, primera experiència de tuitliteratura ebrenca

L'escriptor Jesús M. Tibau i la Fira del Llibre Ebrenc exploren les
possibilitats creatives de Twitter amb un relat fet de piulades
pioner.

Tuitliteratura? Més enllà de la comunicació o de l'intercanvi de
continguts Twitter pot també generar una nova narrativa: literatura de
fins a 280 caràcters. La capacitat de dir moltes coses amb molt poc.
No és resumir en piulades un relat sinó una transformació estructural
i narrativa que ha d'anar també acompanyada d'una planificació
d'entregues que mantingui l'expectativa i la intriga dels lectors i
els convidi a participar d'alguna manera en la creació del relat. La
Fira del Llibre Ebrenc s'embarca en l'aventura d'impulsar el primer
relat ebrenc de tuitliteratura amb el títol #Setdesang a càrrec d'un
dels escriptors ebrencs més actiu a les xarxes, Jesús M. Tibau.

Segueix el relat a @JMTibau i @llibresebrencs. "Presa d'hostatges a
Tortosa. La notícia corre per la ciutat i les Terres de l'Ebre, i
esdevé un fenomen social que tothom segueix amb avidesa", diu Tibau a
través del seu compte de Twitter fent servir l'etiqueta #Setdesang. El
lector pot participar repiulant, comentant o contestant les preguntes
que fa el relat i, així, fer possible que les seues aportacions acabin
canviant la història final.

Un relat en construcció. Uns deu dies i dos piulades al dia són el
camí. Aquest serà el ritme de construcció del relat de Tibau,
acompanyat de fotografies de Jaume Boldú de Millennials Agency, que hi
aportaran creativitat i informació nova. L'aventura va començar
dissabte 17 de febrer i, com en tot relat, hi haurà també un desenllaç
per fer gaudir el lector com en qualsevol altre format literari. Es
busca en tot moment publicar un contingut estudiat i adequat per a la
xarxa social Twitter i en això hi ha jugat un paper important Caduf
Cultura de Móra d'Ebre, especialitzada en tendències culturals i
digitals.

Fomentar la literatura també a les xarxes. Aquest primer relat de
tuitliteratura ebrenca és un projecte de cultura digital trencador i
poc explorat a les Terres de l'Ebre i en general al conjunt del país,
amb el qual la Fira del Llibre Ebrenc pretén fomentar la literatura
també a les xarxes socials i a l'univers d'Internet per fer-la propera
i fomentar la lectura en aquest univers que compta amb un públic ampli
i divers i que obre nous camins a la creació literària.

Experiment literari. Per a Jesús M. Tibau participar en aquest
projecte ha estat tot un repte creatiu, col·laboratiu i sobretot
divertit. "La literatura transmet emocions però també et permet
jugar-hi i xalar i això és el que fem", apunta Tibau, tot assenyalant
el component experimental d'una iniciativa que també busca que els
lectors siguin protagonistes i puguin intervenir en la història de
manera activa, sense filtres, sentint-se el relat també seu.

Activitat del 15è aniversari de la Fira. Aquesta incursió en la
tuitliteratura és una de les novetats de la Fira del Llibre Ebrenc de
Móra d'Ebre en tot el que fa referència a foment de la cultura
digital. La Fira, organitzada per l'Ajuntament de Móra d'Ebre, el
Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i l'Institut Ramon Muntaner,
continuarà treballant en aquesta direcció.

dimecres, 21 de febrer de 2018

Presenten 'Terres de l'Ebre, frontera o frontissa', de Xavier Vega.

La Llibreria Can Solfad'Ascó organitza aquest divendres la presentació
del llibre 'Terres de l'Ebre, frontera o frontissa', de Xavier Vega.

Concurs literari a Gandesa

L'alumnat de català de les Terres de l'Ebre fa un dictat a l'aula amb motiu dels 150 anys de Pompeu Fabra

El Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre (CNLTE) ha engegat les activitats commemoratives de l'Any Pompeu Fabra amb un dictat amb la participació de l'alumnat dels cursos de català per a adults.

En commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra (Gràcia, Barcelona, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948), un total de 127 alumnes de set cursos de català per a adults del CNLTE van fer un dictat a l'aula sobre la vida i l'obra d'aquest important personatge de la cultura catalana.

La iniciativa formava part de l'activitat Dictats Fabra, organitzada en el marc dels actes commemoratius de l'Any Pompeu Fabra per a recordar els 150 anys del naixement del mestre i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, obra del mateix autor. Es va dur a terme els dies 19 i 20 de febrer en set cursos impartits a les ciutats d'Amposta, Gandesa i Tortosa, i a la vila de Móra d'Ebre.

Altrament, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, el CNLTE celebra avui a Tortosa un acte commemoratiu, el qual s'aprofitarà també per a donar el tret de sortida de les activitats de l'Any Pompeu Fabra que direferents entitats i institucions, entre les quals el CNLTE, organitzaran a les Terres de l'Ebre surant el 2018.

Setena edició del cicle de conferències "Biografies Ampostines"

El passat dijous es va iniciar la setena edició del cicle de conferències "Biografies Ampostines". Aquest cicle té com a objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per personatges vinculats amb la ciutat d'Amposta. Aquestes conferències, presentades per diversos investigadors locals i per col·laboradors i familiars, ens descobriran històries personals, amb aspectes poc coneguts dels biografiats, i fets col·lectius que ens ajudaran en el procés de construcció de la història contemporània de la ciutat.

Demà dijous continuarà el cicle parlant d'una destacada esportista ampostina pionera en el handbol femení i que serà la protagonista de la segona conferència "Carmen Rams Margalef, passió pel handbol"  a càrrec de Carme Rams Margalef i presentada per Ramon Sicart Rams.


L’exposició itinerant “Patrimoni oblidat, memòria literària” ja es pot visitar a l’Església Vella de Corbera d’Ebre

L'exposició `Patrimoni oblidat, memòria literària', impulsada per l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) ja es pot visitar a l'Església vella del Corbera d'Ebre fins al dia 4 de març. Els organitzadors han previst una visita guiada per aquest dissabte 24 de febrer a les 12.30 hores i anirà a càrrec del coordinador de l'exposició, Josep Santesmases.

Pel que fa a l'exposició, relaciona elements del patrimoni material tangible que es troben abandonats, en estat ruïnós o desapareguts amb textos literaris que n'han fet referència al llarg dels anys, vinculant territori i literatura. L'objectiu de la mostra, i de totes les activitats que s'hi generen al voltant, és situar la literatura com a matèria de coneixement, de recerca i de divulgació en el dia a dia dels centres d'estudis, en aquest cas parlant del 'patrimoni oblidat', alhora que es remarca la importància d'aquesta literatura en la configuració de la cultura, del país o països, estimulant, també, la creació de noves obres literàries.

`Patrimoni oblidat, memòria literària' està dividida en cinc àmbits temàtics: 'En lluita i diàleg amb el paisatge', 'El pes de la història', 'El clam silenciós de les pedres', 'La memòria de la vida social' i 'Les ruïnes com a símbol de la terra'. En total s'hi recullen 60 elements de patrimoni 'oblidat' d'arreu dels Països Catalans com ara de Barcelona, Xàtiva, Andorra, Ciutadella, Saidí, Girona, l'Alguer, l'Alguer, Tarragona, Aiguamúrcia, Vilaplana, Riudecanyes, Benissanet…, i els seus corresponents textos, de 56 autors, siguin clàssics, actuals o d'àmbit més local, com ara Eugeni d'Ors, Artur Bladé i Desumvila, Pere Gimferrer, Maria-Mercè Marçal... Tota la informació és fruit d'aportacions realitzades per membres de centres d'estudis i altres investigadors de la literatura. Les imatges procedeixen d'uns 50 arxius públics i particulars.

Més informació a: http://www.patrimonioblidat.cat/