dimarts, 1 de desembre de 2020

La biblioteca de Móra d'Ebre homenatja Artur Bladé i Desumvila

Aquest mes de desembre de 2020 es compleixen 25 anys de la mort d'Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 - Barcelona 1995). Escriptor de l'Ebre català i cronista de l'exili, va conrear la narrativa i l'assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. La seva obra, formada per una trentena de llibres, és una referència per al memorialisme català del segle XX. Des de la  Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre es considera que el millor homenatge que es pot fer a aquest escriptor és difondre i llegir la seua obra. Per això, al llarg d'aquest mes, des de la biblioteca, es difondrà una selecció de 10 textos seus, que són una mostra dels diversos gèneres que va conrear.

divendres, 27 de novembre de 2020

Descobert el possible nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles

Aquest matí, al jaciment ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d'Ebre), s'ha anunciat una significativa troballa que permetria demostrar que Castellet de Banyoles, capital del poble ibèric dels Ilercavons, era coneguda amb el nom ibèric de Kum.

Tal com ha explicat l'equip d'arqueòlegs que lidera el programa de recerca científica al jaciment ibèric, la descoberta ha estat possible gràcies a la troballa d'un fragment de plom amb la marca d'una encunyació monetària. Es tracta d'una prova per encunyar moneda en la qual s'hi ha trobat una inscripció amb el símbol de l'alfabet ibèric que es pronunciaria "Kum". El cuny apareix en un volum important de monedes aparegudes al jaciment i demostra que el Castellet de Banyoles va ser un important enclavament ibèric que disposava de fàbrica de moneda.

Per a Rafel Jornet, investigador principal del projecte, es tracta "d'una troballa especialment significativa i d'un gran valor històric" que demostra la importància geoestratègica del jaciment en el context de la Segona Guerra Púnica. Per als investigadors, aquest jaciment era un enclavament "de primer ordre" del territori del poble iber dels ilercavons, que dominava la part baixa del curs del riu Ebre. Ja fa 22 anys que l'equip d'arqueòlegs del Grup de recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució Social (GRACPE) de la Universitat de Barcelona porta a terme els treballs arqueològics en aquest jaciment en el marc del projecte: La formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l'Ebre (s. IX-I aC) amb la col·laboració de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i l'Ajuntament de Tivissa.

Per al director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manel Rueda, els resultats obtinguts en la recerca "són una clara mostra de la bona tasca que des del Departament de Cultura i la resta d'institucions implicades s'està fent per potenciar la recerca arqueològica en aquest important jaciment del país". En aquest sentit, ha destacat també l'alt nivell científic de l'equip que lidera la recerca al jaciment i  "l'èxit" que suposa el treball conjunt de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Tivissa "per seguir aprofundint en el coneixement científic que tenim del Castellet de Banyoles i en la seva divulgació a la societat catalana". Aquesta és "la millor fórmula de preservar el patrimoni i, a la vegada, contribuir a la dinamització cultural i turística del territori".

En els tres darrers anys les campanyes d'excavació han confirmat el caràcter urbà de l'assentament amb la delimitació de dos nous trams de barris de cases. Separats per un gran carrer de 12 metres de llargada, han aparegut els fonaments d'edificacions de diferent superfície habitable, entre 250 m2, la més gran i 30 m2, la més petita. Els edificis més grans estarien formats per nombrosos recintes articulats a través d'un pati interior o atri, mentre que les més petites tindrien reduïdes compartimentacions internes. Aquesta evident diferenciació arquitectònica, sostinguda en tots i cadascun dels barris de cases excavades a la ciutat, reforça la idea d'una forta estratificació social dins la comunitat ibèrica del Castellet de Banyoles i és un clar reflex de la base d'organització sociopolítica del món ibèric a la Ilercavònia durant el segle III aC.

Des de l'Ajuntament de Tivissa, la seva alcaldessa, Montserrat Perelló, explica que "la coordinació amb les diferents administracions, i les inversions econòmiques que s'han dut a terme durant tants anys, dona els seus fruits tal com us presentem avui. Aquesta tasca ens porta a seguir treballant en aquest assentament, descobert a principis del s. XX, i que any rere any ens va donant més pistes de la importància que va tenir en el seu moment. Sense aquesta col·laboració continuada, avui no podríem anunciar el possible nom de la ciutat ibèrica "Kum" i per tant, desitgem que aquesta col·laboració es pugui mantenir en el futur i que les inversions es tradueixin en nous projectes d'investigació i recerca arqueològica. Per a Tivissa, cada avanç en la descoberta de la ciutat, suposa un nou valor patrimonial que fa que s'enriqueixi el nostre potencial cultural i turístic."

dimarts, 24 de novembre de 2020

Exposició de fotografia “Tot allò que veiem és bellesa per a algú” a l’Escola d’Art i Disseny de Móra la Nova

Del 23 de novembre al 9 de desembre es podrà veure l'exposició de fotografies "Tot allò que veiem és bellesa per a algú" a l'Escola d'Art i Disseny de Móra la Nova, a cura d'Ariadna Pérez i Judit Sánchez. la mostra posa de manifest que la bellesa és subjectiva, ja que el que pot ser bonic per a algú, per a una altra persona no ho pot ser. L'exposció també es va instal·lar a Flix l'any passat gràcies a la col·laboració del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. L'horaris de visita, de dilluns a divendres, de 15.00 h a 21.00 h.

S’inaugura l’exposició fotogràfica “Tot allò que veiem és bellesa per a algú” a l’Escola d’Art i Disseny de Móra la Nova


A partir del 23 de novembre es podrà visitar, a l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Móra la Nova, l'exposició de fotografies "Tot allò que veiem és bellesa per a algú". El projecte, realitzat per Ariadna Pérez i Judit Sánchez, posa de manifest que la bellesa és totalment subjectiva: el que per a una persona pot ser bonic, per a una altra segurament no ho és i a la inversa.

Tot i haver-hi uns cànons de bellesa "acceptats", cada persona ha de tenir els seus propis ideals. És a dir, allò que li pot agradar d'un mateix o d'una altra persona encara que potser no sigui acceptat per la resta de la gent. A través de fotografies realitzades amb diferents tècniques i altres suports audiovisuals, les autores reflecteixen aquesta realitat i fan reflexionar al públic sobre un concepte tan subjectiu com la bellesa.

L'exposició, que també es va instal·lar a Flix l'any passat gràcies a la col·laboració del CERE, es podrà visitar a Móra la Nova fins al 9 de desembre. Els horaris són de dilluns a divendres de 15:00 h a 21:00 h.

 

 

divendres, 20 de novembre de 2020

Pla d’obertura progressiva d’activitats de la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre

Pla d'obertura progressiva d'activitats de la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre aprovat per la Generalitat de Catalunya, a partir del proper dilluns 23 de novembre reprenen tots els serveis de la biblioteca al 50% de l'aforament. Això vol dir que a partir de dilluns 23 podreu realitzar:

 

·         Servei de préstec, també préstec interbibliotecari

·         Devolucions de documents a la bústia 24h

·         Informació bibliogràfica

·         Accés lliure a la col·lecció

·         Ús de les sales de consulta i estudi

·         Ús dels equipaments informàtics

 

La capacitat està limitada al 50% de l'aforament.

 

No és necessari demanar cita prèvia.

 

dilluns, 16 de novembre de 2020

#Arxivemelfoc recull l’impacte de l’incendi de la Ribera d’Ebre a les xarxes socials

El 26 de juny de 2019, el nord de les Terres de l'Ebre i les comarques veïnes del Segrià i les Garrigues van viure un incendi devastador que va cremar 6.000 hectàrees, 4.000 de les quals al municipi de Flix, el més afectat. Tot i que el foc va cremar un àmbit territorial allunyat de Barcelona —poc acostumat al focus informatiu–, l'incendi va generar un fort impacte mediàtic i ciutadà i va posar sobre la taula alguns dels grans reptes de la societat com ara el canvi climàtic, les desigualtats territorials o el model de desenvolupament econòmic, especialment en relació amb les comarques rurals. Aquests debats encara han pres més sentit durant l'any 2020, en un context de pandèmia mundial que ha fet trontollar les bases del model de desenvolupament.

Alhora, l'incendi va generar milers de posts i comentaris a les xarxes socials, especialment a Twitter. Aquesta circumstància va portar l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) a mirar de capturar aquest moment històric i, amb aquest objectiu va contactar amb Aniol Maria Vallès, membre del Grup de Treball sobre Transparència i Dades Obertes de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD), qui acumula un gran bagatge en projectes d'arxivament i explotació d'informació extreta de Twitter, com per exemple #Catalanreferendum o #Cuéntalo.

I en aquest context dijous passat es va celebrar una presentació en línia sota el títol 'Arxivem el foc' (https://tuit.cat/lq2Kr), durant la qual es van presentar els resultats del projecte que ha emmagatzemat les piulades generades entre el 25 de juny i el 9 de juliol de 2019, a partir de la captura de les cinc etiquetes que van centrar el debat sobre l'incendi a Twitter. Aquesta tasca ha donat com a resultat la captura de 57.448 tuits, que tenen vinculades 2.788 imatges digitals, però també ha permès la creació d'un registre en format de dades obertes, que ajudarà als investigadors analitzar –i representar– l'incendi des de múltiples enfocaments, tal com va mostrar Aniol Maria al llarg de la seva intervenció.

L'acte va concloure amb la intervenció de Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i alcaldessa de Vinebre, un dels municipis riberencs que va viure l'incendi en primer fila. Carim va felicitar Gerard Mercadé Pié, director de l'ACRE, i a l'Aniol Maria Vallès per la iniciativa, fent èmfasi en la "proactivitat que s'ha demostrat per documentar un fet tan transcendental com l'incendi de la Ribera d'Ebre". Un esdeveniment que ha marcat profundament el territori i que, segons paraules de Gemma Carim "un any i pocs mesos després que es produís ja es pot documentar gràcies a aquesta iniciativa per arxivar el present".

divendres, 13 de novembre de 2020

S’obre el termini per presentar propostes i projectes ciutadans per a la Capitalitat de la Cultura Catalana 2021

El regidor de cultura, Enric Roig, ha presentat aquest matí en una roda de premsa a l'Ajuntament de Tortosa el programa per tal de rebre les propostes d'actes i els projectes ciutadans i d'entitats i associacions de la ciutat que vulguin col·laborar amb la Capitalitat de la Cultura Catalana 2021.

Per Roig aquesta crida ha de respondre "al marc conceptual definit pel desenvolupament de la Capital de la Cultura Catalana" acomplint al mateix temps un seguit de vuit diferents eixos temàtics: la paraula (oral i escrita), el treball (oficis artesans, fires, patrimoni industrial...), festes, menjar, creença (fets i representacions relacionats amb la creença actual o de temps passats), expressió artística, expressió corporal i musical i habitar la ciutat i el medi (arquitectura, urbanisme, activitats al riu Ebre...).

A banda d'això, els projectes s'hauran d'inscriure seguint un criteri establert per la direcció de la CCC i que els aglutina segons quatre categories: projectes Capital de la Cultura Catalana (projectes singulars creat expressament per a l'ocasió i que no tenen voluntat continuadora), projectes llavor (projectes que tenen una voluntat continuadora més enllà de la CCC), projectes Col·laborem amb la Capital de la Cultura Catalana (projectes ja existents que volen sumar-se a la celebració de la CCC) i projectes solidaris (presentat per ONG's i entitats socials, o bé perquè els diners recaptats es destinen a beneficis solidaris).

En aquest sentit, Roig ha destacat que "volem tenir la col·laboració i la participació de tots aquells espais, col·lectius, entitats i particulars que vulguin contribuir a fer més gran aquesta centralitat que pensem que podem tenir al país i a l'arc mediterrani amb aquest esdeveniment de Tortosa com a Capital de la Cultura Catalana 2021".

Tots aquells qui estiguin interessats hauran de presentar el formulari de les propostes a través del Registre General de l'Ajuntament de Tortosa (SAC) de forma presencial (demanant cita prèvia) o telemàticament a través de la web (www.torotosa.cat) fins a l'11 de desembre. Al registre s'haurà de presentar el formulari de sol·licitud degudament emplenat. Aquest formulari estarà disponible a la mateixa web i consta, principalment, de dues parts: una memòria de l'equip, entitat, grup o col·lectiu que presenta la idea o proposta i una altra memòria explicativa del projecte, activitat, idea o proposta presentat.

El comitè que escollirà les propostes tindrà en compte la seva originalitat, transversalitat, inclusió de gèneres, que apostin per fomentar la participació dels joves, que siguin coherents amb els elements escollits com a tresors de la CCC, l'experiència dels seus promotors i que comportin la implicació del teixit associatiu local.



Tortosa, Terres de l'Ebre, 12 de novembre de 2020



Redactat per: Irene López