diumenge, 28 de maig de 2017

Litterarum aconsegueix una xifra rècord de programadors i espectadors l’any que n’ha fet deu

La literatura que es veu s'ha gaudit d'una manera especial en aquesta desena edició de Litterarum, que amb l'etiqueta #joentinc10 ha aconseguit que els seguidors i els amants de la literatura en català sentissin encara més seua la Fira d'Espectacles Literaris de Móra d'Ebre. Ha estat una edició rècord sobretot pel que fa a la participació d'espectadors i de programadors, un públic estratègic per a la Fira, ja que un dels seus objectius principals és escampar els espectacles programats a Móra d'Ebre arreu dels Països Catalans. La xifra ha estat de 75 programadors, un 60% havien vingut altres vegades i el 40% ho han fet per primera vegada, però el més important és que un 52% han contractat espectacles a través de Litterarum durant els darrers tres anys. "Són xifres importants que ens indiquen que hi ha hagut un punt d'inflexió i això explica també que el Departament de Cultura ens consideri una fira estratègica dins el Pla de Lectura 2020", ha apuntat el director de Litterarum, Albert Pujol. Pel que fa al perfil dels programadors, majoritàriament són biblioteques i ajuntaments de municipis de menys de 10.000 habitants, que contracten espectacles de petit format.

Durant aquests quatre dies de fira, prop d'una cinquantena d'artistes han portat espectacles a Móra d'Ebre i han valorat especialment que, al marge de presentar les seues propostes escèniques, també les han pogudes explicar als programadors cara a cara. Precisament, una de les novetats importants d'aquesta edició ha estat el Tast-Avanç, en què s'han ofert als programadors espectacles en fase final de creació amb vista a efemèrides literàries imminents. Així, en aquesta primera edició, han estat espectacles inspirats en l'obra de Joan Brossa, de qui el 2018 se celebrarà el 20è aniversari de la seua mort i el 2019 el centenari del seu naixement.

Pel que fa als espectacles més vistos, cal destacar la representació de Les passions de la Menestrala, del director ebrenc Valer Gisbert, inspirat en l'obra homònima de l'escriptora de Xerta Francesca Aliern, que també va ser present a l'estrena a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre; Les darreres paraules, de Marta Elka, Toni Pastor i Mingo Ràfols, recitant textos i un poema inèdit de Carme Riera a la Sala de la Democràcia; o el concert de la cantant algueresa Franca Masu, amb la seua veu immensa al servei dels poetes de l'Alguer. Més de 1.600 espectadors, un 25% més que l'edició passada, han gaudit de la literatura a escena en aquesta edició de Litterarum.

Pel que fa a la Fira del Llibre Ebrenc, enguany ha ampliat fins a 2.500 els títols de llibres d'autors de les Terres de l'Ebre o de temàtica ebrenca de la carpa de la fira coordinada per l'Institut Ramon Muntaner i les llibreries Bassa de Móra d'Ebre, Viladrich de Tortosa i Guaix d'Amposta. I, a l'espera de fer-ne el recompte final, la venda de llibres ha estat semblant a la de l'any passat. La directora de la Fira del Llibre Ebrenc, Montse Pineda, ha destacat que en aquesta edició s'ha aconseguit arribar a un públic de fora de les Terres de l'Ebre. "El que ha sorprès més als nous visitants és la gran quantitat i varietat de títols de temàtica ebrenca, que consideren difícil de trobar a cap altre lloc", ha manifestat Montse Pineda. Entre les novetats d'enguany cal destacar l'ampliació de la Jornada del Llibre Ebrenc a dos dies o la irrupció a la xarxa social Wattpad del premi de relats curts a internet per a joves de les Terres de l'Ebre Llibresebrencs.org.

 

Estrena de la versió teatral de 'Les passions de la menestrala', de Francesca Aliern


dissabte, 27 de maig de 2017

Foto dels guanyadors del Premi Llibresebrencs.org 2017



El Departament de Cultura dóna a Litterarum la categoria de fira estratègica del país i la incorpora dins el Pla de Lectura 2020


Tret de sortida intens, emotiu i ple de bones vibracions. Litterarum arrenca celebrant sense complexos els seus deu anys de trajectòria com l'única fira d'àmbit nacional especialitzada en espectacles literaris i amb un compromís important per part del govern català: la incorporació de Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc dins del Pla de Lectura 2020 del Departament de Cultura de la Generalitat. Es tracta del reconeixement de Litterarum com a fira estratègica de Catalunya, juntament amb la Setmana del Llibre en Català, el Saló del Còmic de Barcelona i la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya. Ho ha anunciat aquesta tarda el conseller de Cultura, Santi Vila, durant la inauguració de les dues fires a Móra d'Ebre. "Això significa que Litterarum · Fira del Llibre Ebrenc comptarà amb més suport institucional i econòmic", ha dit el conseller, la qual cosa referma el compromís per part del govern català i consolida aquest projecte que apropa la literatura a un públic cada cop més ampli per fomentar la lectura.

Totes dues fires han obert portes aquesta tarda, tot i que ahir dijous ja hi havia programats diversos espectacles literaris i el sopar de celebració dels 10 anys. Especialment emotiva i  esperada va ser la posada en escena de la creació musicoliterària gestada per l'escriptor Màrius Serra i el músic Dani Alegret en la Residència Creativa Els Plaers, de Dos en Dos 2017, que tots dos van realitzar el mes de març a Móra d'Ebre. "Vam creure que des d'un racó del país es podia impulsar un projecte d'abast nacional i amb treball i constància ho hem aconseguit", ha manifestat el director de Litterarum, Albert Pujol.

Fins diumenge més d'una trentena d'espectacles inspirats en escriptors i escriptores d'arreu dels Països Catalans es representaran a diversos espais de Móra d'Ebre. Així, pujarà a escena la cantant algueresa Franca Masu, que ens presentarà l'espectacle Cor de mar, inspirat en poetes de l'Alguer. Les Illes Balears i el País Valencià també seran presents en dos espectacles i, en clau ebrenca, el dramaturg Valer Gisbert ha treballat una recreació teatral a partir de la novel·la Les passions de la Menestrala, de l'escriptora de Xerta Francesca Aliern, i també podrem endinsar-nos dins la poesia catàrtica de l'Enric Casasses a través del Sense pistola, creat pels ebrencs Arturo Gaya, Laia Oliveras, Paco Prieto i Kike Pellicer.

Paral·lelament, se celebrarà la Fira del Llibre Ebrenc, en què en una carpa de 500 metres quadrats, impulsada amb l'Institut Ramon Muntaner i les llibreries Bassa de Móra d'Ebre, Viladrich de Tortosa i Guaix d'Amposta, s'exposaran 2.500 títols de llibres de temàtica ebrenca o d'autors d'aquest territori i trenta autors hi presentaran novetat editorial. Aquestes són les grans dades de l'edició de 2017.

 

dijous, 25 de maig de 2017

Crònica de la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre

El dimecres 24 de maig es va celebrar la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre (programa) promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre i organitzada per la Direcció General de Política Lingüística. El motiu d'aquest acte no és altre que oferir unes pautes i unes reflexions sobre el model actual de llengua dels mitjans de comunicació orals i escrits ebrencs, arran de la publicació de la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans.

A l'acte s'hi van inscriure més de quaranta persones, entre les quals hi havia representants de diversos mitjans de comunicació orals i escrits, com ara Antena Caro, Catalunya Ràdio, Canal Terres de l'Ebre, Setmanari MésEbre, Ràdio Tortosa o l'Agencia Catalana de Notícies de les Terres de l'Ebre. Altres mitjans, com ara Canal 21, El Punt Avui, Ràdio Móra d'Ebre o Ports Ràdio, van expressar el desig de ser-hi i van excusar l'assistència.

Les ponències es van ajustar perfectament al guió que s'havia proposat l'organització, que no era un altre que donar unes pautes i alhora fer unes reflexions sobre el model de llengua dels mitjans de comunicació a les Terres de l'Ebre l'any 2017. El director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Bladé Pujol, va presentar la Jornada convidant els professionals de la comunicació i de la llengua a revisar el model de llengua d'acord amb la normativa actual i a visibilitzar i prestigiar l'estàndard tortosí.

En les cinc ponències es van presentar les novetats, reformulacions i omissions de l'estàndard oral de l'IEC (Albert Aragonés Salvat), la morfologia normativa i la seva adequació posant l'accent en la pell dels periodistes (Carles M. Castellà Espuny), les manifestacions del tortosí en els programes i produccions de la Televisió de Catalunya (Mònica Montserrat Grau), el lèxic llegit o sentit en els mitjans locals i supracomarcals (Àngela Buj Alfara) i el llenguatge periodístic ebrenc en els mitjans digitals (Jordi Duran i Suàrez). Finalment, es van exposar unes conclusions (Joan Abril Español) posant l'accent en el fet que l'estàndard de l'IEC és fruit d'un ús variacional que va fluctuant en l'espai i en el temps, on els periodistes tenen un paper destacat, i en la necessitat de donar pautes i models perquè els mitjans de comunicació disposin d'una eina de treball còmoda i pràctica.

Sílvia Tejedor Barrios, presidenta del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre, va tancar l'acte recordant que els periodistes han de tenir més cura de la llengua, que han d'evitar els prejudicis en l'ús de les variants occidentals, per combatre els quals reclama més presència en els canals mediàtics d'àmbit nacional perquè els fenòmens lingüístics de les Terres de l'Ebre tinguin més presència i reconeixement en l'estàndard general.

Al final de l'acte, l'organització de la Jornada es va comprometre a publicar les ponències en format digital abans del 30 de juny a la pàgina web de Política Lingüística a les Terres de l'Ebre.

dimecres, 24 de maig de 2017

Debaten el model lingüístic dels mitjans de comunicació ebrencs

La sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa ha acollit aquesta tarda la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre, organitzada pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre i la Direcció General de Política Lingüística. L'objectiu de la sessió ha sigut tractar sobre el model actual de llengua dels mitjans de comunicació del territori, després de la publicació l'any 2004 del manual 'Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre' i de la publicació a la darreria de 2016 de la nova ortografia i la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant la jornada s'han presentat diverses ponències que han tractat sobre el model de llengua oral i escrit, el lèxic que utilitzen els mitjans ebrencs, la presència del subdialecte tortosí a TV3 i el model lingüístic dels mitjans digitals ebrencs. Les intervencions han anat a càrrec dels lingüistes Albert Aragonés, Carles Castellà, Mònica Montserrat i Àngela Buj, i del periodista Jordi Duran. 

L'acte, coordinat per Joan Abril, responsable de Política Lingística al territori, ha comptat amb una cinquantena d'inscrits. La presentació ha anat a càrrec de Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, i la cloenda l'ha feta la presidenta del Col·legi de Periodistes al territori, Sílvia Tejedor.

L’ARTISTA LILY BRIK SERÀ L’ENCARREGADA D’IMPARTIR UN CURS DE GRAFITS A AMPOSTA

Els Serveis Comarcals de Joventut del Montsià han preparat, dins de l'oferta formativa d'aquest estiu 2017 un novedós curs sobre els grafits. Aquesta formació tindrà lloc a Amposta, del dia 10 fins al 14 de juliol, però el tret que la caracteritza i diferencia de qualsevol altra és que serà impartida per Lily Brik, una jove artista lleidatana que ha fet de la seva passió, una professió.


Mireia Serra, que firma les seves obres amb el pseudònim de Lily Brik en referència a la musa del poeta rus, Vladímir Mayakovski, va iniciar-se al món dels grafits per casualitat i com una afició de cap de setmana. La veritat però, és que les seves obres han estat sempre espectaculars i no podien deixar a ningú indiferent; per aquest motiu, els seus treballs van començar a fer-se virals a les xarxes, va passar de rebre encàrrecs a fer-se coneguda, fins al punt que va deixar la feina i ara es dedica de ple al món de l'art urbà.


Va ser amb el mural que il·lustra el cartell de la formació que impartirà a Amposta, la pèl-roja Juliette, quan va passar a ser reconeguda a festivals de mitja Europa. El seu art, sobretot, el podem trobar a les terres lleidatanes, així ha omplert de color poblacions com Penelles, Agramunt, Juneda o Lleida ciutat.


Els alumnes assistents a les seves formacions, no han de ser experts dibuixants o pintors, normalment són persones a qui els agrada el món dels grafits i volen aprendre a dibuixar-ne. De fet, és una ocasió única a les nostres terres poder gaudir d'una gran professional dins d'aquest art.


Les persones interessades en aquest curs de grafits poden inscriure's directament al Consell Comarcal del Montsià, a l'Oficina Jove o als Punts d'Informació Juvenil dels ajuntaments de la comarca.


Les places són limitades i el preu d'aquesta formació és de 49,45 euros.