dilluns, 24 de setembre de 2018

Presentació del llibre 'Ebre, relats d'una batalla a Tortosa


 Presentació del llibre 'Ebre, relats d'una batalla', amb la presència de diversos autors. Dimecres, 26 de setembre, a les 19.30h, a la biblioteca de Tortosa.


 


divendres, 21 de setembre de 2018

Jordi Ginebra, comissari de l’Any Pompeu Fabra: “L’actual situació política fa que ens fixem més en la figura de Fabra”


El catedràtic de Filologia Catalana de la URV afirma que el procés de normalització del català no està tancat, en una conferència al campus Terres de l'EbreJordi Ginebra, en un moment de la conferència Per què ens interessa la figura de Fabra?", al campus Terres de l'Ebre.
El Campus Terres de l'Ebre s'ha sumat als actes de commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i dels 100 anys de la Gramàtica Catalana. Ho ha fet aquest dijous amb una conferència magistral a càrrec del catedràtic de Filologia Catalana de la URV i comissari de l'Any Pompeu Fabra, Jordi Ginebra, que s'ha centrat en respondre la pregunta que dóna títol a la conferència: "Per què ens interessa la figura de Fabra?"

"Crec que l'actual situació política fa que en aquest moment ens fixem encara més en la figura de Fabra", ha apuntat Ginebra qui ha posat de manifest un cert paral·lelisme del moment històric que va viure Fabra amb la situació actual tot remarcant el seu compromís cívic amb la llengua i el país. "Ell també es va haver d'exiliar i el van apartar injustament de la seua càtedra per defensar les seues conviccions", argumenta. Però més enllà d'aquesta reflexió, la figura del mestre interessa perquè és una figura històrica i també perquè el procés de normalització del català encara no està tancat. "Com en l'època de Fabra, ara també es fan campanyes per normalitzar l'ús del català en tots els sectors. Estem immersos en una batalla social per l'extensió de la llengua", ha apuntat Ginebra.

El conferenciant també ha posat en valor l'ingent tasca de Fabra a l'hora de codificar el català en un moment en què la llengua estava molt dispersa. "L'excel·lència del seu treball també mereix ser destacat, i més dins l'àmbit universitari", ha afegit Ginebra, que ha recomanat com a lectura de l'Any Fabra l'obra Contribució a la biografia del Mestre Fabra, que l'escriptor de Benissanet, Artur Bladé, va publicar el 1965.La presentació de la conferència de Jordi Ginebra ha estat a càrrec de la responsable del Campus Extens de la URV a Tortosa, Núria Gil; el director del campus Terres de l'Ebre, Jordi Sardà, i del filòleg i director del Consorci de Normalització Lingüística a l'Ebre, Jordi Duran.L'acte, organitzat pel Campus Extens de la URV a Tortosa, amb el suport de la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tortosa, ha tingut lloc aquest dijous a l'Aula Magna del campus Terres de l'Ebre i ha estat un dels més importants de l'Any Fabra a les Terres de l'Ebre, amb nombrosos assistents. No ha estat l'única activitat del campus per commemorar l'Any Fabra: una de les accions de l'Espai de Creació Col·lectiva URVIART es va centrar el curs passat en posar en valor la figura de Fabra i la seua obra, i ara mateix hi ha instal·lada al vestíbul del primer pis del campus l'exposició Pompeu Fabra. Una llengua completa, una mostra itinerant creada per la Direcció General de Política Lingüística que consta de vuit blocs expositius que expliquen d'una manera didàctica les dimensions científiques i socials de l'obra de Fabra i els elements principals de la seva biografia.

dijous, 20 de setembre de 2018

“EL PERIPLE” DE LA VEU DELS REFUGIATS AL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE GIRONA


"El Periple" del realitzador ebrenc Mario Pons Múria ha estat seleccionada al Festival Internacional de Cinema de Girona, a la secció oficial a competició. La projecció del film és el proper dimecres 26 de setembre a la Casa de Cultura, antiga pantalla de la Filmoteca, a les 19:30h. (Plaça de l'Hospital, 6). http://www.gironafilmfestival-26.com/programa/documental/

 

Després de ser seleccionada al Festival Memorimage de Reus, amb estrenes a la Filmoteca de Saragossa, a la Filmoteca de Catalunya, als Cinemes Girona, a els Cinemes de Palafrugell, el Museu de l'Exili de la Jonquera, els Zumzeig Cinema, a l'Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili, a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, a la Sénia, Alcanar, l'Ampolla, El Perelló, la Selva del Camp… etc  el film entra a Girona per la porta gran. La projecció del film compta amb la presència del seu director.

 

"El Periple" (la vella llum d'Europa) 2018, és una obra documental de Mario Pons que reflexiona sobre la "decadència" dels estats de la Unió Europea a través de la crisi dels refugiats, establint "paral·lelismes socials i històrics" amb l'exili republicà de 1939, la dictadura franquista i l'actual situació de "bloqueig interior de l'individu davant l'escalada bel·licista internacional.

 

"El Periple" uneix l'exili Republicà, el present dels refugiats de la Guerra de Síria, amb la crisi de l'individu a la Unió Europea i els codis franquisme sociològic inherent en el subconscient col·lectiu.

 

l'Exhumació del dictador del Valle de los Caidos, torna a qüestionar la pervivència dels símbols franquistes en espais públics, amb el monument feixista més gran de Catalunya (a Tortosa) un altre cop al punt de mira.  El debat sobre el substrat del franquisme sociològic i el trauma transgeneracional associat, és a primera línia d'actualitat, també pels greus esdeveniments viscuts al nostre país a partir de l'1 d'octubre de 2017 amb la manca d'empatia de l'Estat davant les demandes del poble català.

 

D'altra banda, la sentència feta pública pel Tribunal Suprem obliga a l'Estat a acollir els 19.400  refugiats als que s'havia compromés al 2015, fa que des de la descentralització de la producció audiovisual, des del cinema independent compromés realitzat des de les Terres de l'Ebre, la tesi del treball fílmic projectat des de "El Periple" prengui encara tota la força.

dimecres, 19 de setembre de 2018

Presentació del llibre 'El calaix dels vots perduts' de J. M. Tibau, autor de capçalera de la biblioteca de Tortosa. Dijous 20 de setembre, a les 19.30h. A càrrec de Sílvia Panisello



 

 

 




Sopar Estellés 2018 a Santa Bàrbara

Dissabte 22 setembre, a les 21 hores, al restaurant Venta de la Punta, de Santa Bàrbara, tindrà lloc l'edició 2018 del Sopar Estellès a les Terres de l'Ebre, en homenatge al poeta del poble. Una nova edició d'aquesta trobada poètica en la qual els presents fan recitacions de poemes d'Estellés i d'altres autors. Les inscripcions les recull Omnium Terres de l'Ebre: terresdelebre@omnium cat fins divendres 21. L'acte compta amb el suport del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre.

dimarts, 18 de setembre de 2018

Humoràlia- Mostra d’humor gràfic, a Tortosa

La mostra te per objectiu fer una acció de sensibilització dirigida a la societat per donar a conèixer i entendre les causes que provoquen els processos migratoris i remarcar la importància del Dret a Migrar recollit a la Carta dels Drets Emergents.
 

Dissabte 22 de setembre- horari matí - públic familiar

Divendres 28 de setembre - 15h - públic escolar

Dimarts 2 d'Octubre - matí- públic escolar

dilluns, 17 de setembre de 2018

La pluja no va impedir escenificar la jota foguejada de Benissanet en la festa comarcal d’aquest ball

La pluja caiguda aquest dissabte a la tarda va obligar a traslladar a l'últim moment la 9a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre que se celebrava a Benissanet, de la plaça de la Verdura al Casal Municipal de la població. Aquest imprevist va retardar l'inici de la festa però en cap moment va obligar a deixar de celebrar cap de les activitats previstes: així, s'hi va fer el taller per ensenyar a ballar la jota del poble amfitrió; s'hi van puntejar les 16 jotes de la comarca a més de la jota del peuet, recuperada i incorporada al repertori l'any passat, totes amb els acords de la Banda de Música Municipal de Benissanet; s'hi van sortejar dues coques dolces, una de les quals es va donar per part del guanyador a l'Associació de la lluita contra el càncer, que va ser l'encarregada de gestionar la barra durant la festa, i s'hi va repartir també coca dolça per a berenar. Segons la presidenta de Lo Fardell Patxetí, associació encarregada d'organitzar anualment aquesta festa juntament amb el Consell Comarcal riberenc, Mireia Grangé, «el més important és que la gent s'ho va passar igualment bé, potser la pluja, com era previsible ja que sempre fa una mica de por, ens va restar balladors i públic, però els que hi vam ser ens ho vam passar molt bé ballant i admirant totes les jotes, que com sempre dic és l'objectiu d'aquesta festa».

Des de l'organització també valoren molt positivament que al final es pogués viure l'essència de la jota foguejada del poble amfitrió, segons Grangé, «estem contents que la pluja respectés el gruix de l'espectacle pirotècnic que havíem preparat com a final de festa. Ens feia molta il·lusió reviure la jota foguejada». La jota foguejada de Benissanet es va deixar de ballar abans de la Guerra Civil, consistia que mentre les parelles la ballaven els amics dels balladors anaven tirant petards per encendre les faldetes de les balladores. Les noies, que esperaven aquesta mena de ritual, ja les portaven mullades de casa per evitar cremades al cos. La noia que acabava amb les faldilles més cremades era considerada la més guapa. A la festa de la jota d'aquest dissabte es va simular aquesta cremada amb una gran foguerada de focs d'artifici al mig de la plaça mentre que els balladors dansaven la jota de Benissanet al seu voltant: En acabar la dansada es va fer un gran castell de focs d'artifici final.

Els encarregats d'obrir la jornada enguany i de donar la benvinguda als balladors vinguts de tots els pobles de la comarca, i d'altres indrets de la Catalunya Central i de la demarcació de Tarragona, van ser el conseller comarcal de Cultura, Josep M. Sáez, i l'alcalde de Benissanet, Xavier Arbó, juntament amb el director territorial de Cultura, Ferran Bladé, el president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Juanjo Duran, i la presidenta de Lo Fardell Patxetí. Tots ells van reivindicar la jota com a ball tradicional de la nostra cultura, fent valer el paper que fan Lo Fardell Patxetí i el Consell Comarcal, organitzadors de la festa, per a la recuperació de la jota. Tots ells van tenir unes paraules pel Conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, que l'any passat va participar en la festa celebrada a la Torre de l'Espanyol.