dissabte, 16 de novembre de 2019

Un treball sobre el dipòsit de locomotores de vapor de Móra la Nova guanya el XIX Premi d’Assaig Artur Bladé

El text guanyador del XIX Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila ha estat El dipòsit de locomotores de vapor de Móra la Nova. Una història tècnica, social i humana del Dr. Joan Alberich González. El jurat, format per representants de centres acadèmics i universitaris de prestigi, ha escollit aquest treball entre les sis obres que s'havien presentat a la convocatòria, centrades en la recerca sobre la comarca de la Ribera d'Ebre. Joan Alberich González és doctor en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. Entre altres temes, s'ha especialitzat en l'estudi de la xarxa ferroviària a Espanya i és autor un gran nombre de publicacions i aportacions a congressos i jornades nacionals i internacionals. En el cas de l'estudi premiat, l'autor aborda el subjecte d'anàlisi des de tres perspectives complementàries: l'arquitectònica, la tècnica i la social.

El premi, organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), és de caràcter biennal, està dotat amb 2.500 euros. El reconeixement també inclou la publicació de l'obra guanyadora, que s'ha presentat ja editada dins el número 17 de la col·lecció Daliner, la mateixa nit del lliurament, gràcies al suport del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L'obra va ser un encàrrec de l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial per tal de recuperar la història del dipòsit de locomotores que va existir a Móra la Nova. El projecte ha comptat també amb l'ajut específic del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) i de l'Institut Ramon Muntaner (IRMU).

La 19a convocatòria del Premi d'Assaig Artur Bladé Deseumvila ha estat una de les edicions més concorregudes dels darrers anys. La cerimònia de lliurament s'ha celebrat aquest divendres 15 de novembre al vespre a la cotxera del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. L'acte ha estat presidit per la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Sra. M. Carme Jiménez i ha comptat amb el Sr. Jaume Perarnau, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, com conferenciant d'honor. A més, hi han intervingut l'alcalde de Móra la Nova, el president de la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, el president del CERE, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El Premi d'Assaig porta el nom del president honorari del CERE, l'escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, un dels màxims exponents de la literatura de la memòria i els dietaris en llengua catalana, sobretot en relació amb l'exili posterior a la guerra civil. Artur Bladé va jugar un paper clau en la fundació del centre d'estudis de la seva comarca i per aquest motiu l'entitat el reconeix com el seu president honorari i li dedica el guardó més important que atorga.

divendres, 15 de novembre de 2019

Acte de lliurament del XIX Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila

En la 19a convocatòria del Premi d'Assaig Artur Bladé Deseumvila s'han presentat sis obres, centrades en la recerca sobre la comarca de la Ribera d'Ebre. Així, aquesta ha esdevingut una de les edicions més concorregudes dels darrers anys, com a resultat en bona part de l'esforç que ha fet el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) per impulsar projectes de recerca. El premi, que és de caràcter biennal, està dotat amb 2.500 euros i inclou la publicació de l'obra guanyadora, que es presentarà ja editada la mateixa nit del lliurament. El Jurat ha estat format per representants de centres acadèmics i universitaris de prestigi.

La cerimònia de lliurament —un acte obert a tot el públic— se celebrarà el pròxim 15 de novembre a les 19.00h a la cotxera del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. El Premi d'Assaig porta el nom del president honorari del CERE, l'escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila, un dels màxims exponents de la literatura de la memòria i els dietaris en llengua catalana, sobretot en relació amb l'exili posterior a la guerra civil. Artur Bladé va jugar un paper clau en la fundació del centre d'estudis de la seva comarca i per aquest motiu l'entitat el reconeix com el seu president honorari i li dedica el guardó més important que atorga.

L'acte estarà presidit per la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Sra. M. Carme Jiménez i comptarà amb el Sr. Jaume Perarnau, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, com conferenciant d'honor. A més, intervindran l'alcalde de Móra la Nova, el president de la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, el president del CERE, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El CERE ha decidit, d'acord amb la resta d'organitzadors i col·laboradors, suspendre el sopar tradicional que sol acompanyar la cerimònia de lliurament com a mostra de disconformitat amb la sentència que ha condemnat els membres del govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament i dos líders socials, així com en solidaritat amb els exiliats polítics i totes les persones pendents de judici. Es dóna la circumstància que el 2017 també es va suspendre el sopar, en aquella ocasió com a resultat dels fets posteriors a l'1 d'octubre.

Acte de cloenda dels 20 anys de la Fundació el Solà


El pròxim 23 de novembre a les 18.30 h a la seu de la Fundació el Solà es durà a terme l'acte  dels 20 anys de la Fundació el Solà.

A les 12 del matí hi haurà la visita guiada amb el Josep Cañada a l'exposició Pedra sobre Pedra.

A la tarda l'acte s'iniciarà amb una taula rodona on assistiran diferents persones vinculades amb la Fundació: Quim Gascó, Joan Reguant, Neus Borrell i Gatano Blanc. Quim Gascó és l'arquitecte que, juntament amb Xavier Rebés, és autor de diversos projectes desenvolupats a la Fatarella com ara la restauració de l'Ajuntament, la restauració de cal Xico, entre d'altres. Joan Reguant és arquitecte, sociòleg, artista... Va ser el redactor del document Fundació cal Xico, considerat la primera pedra de la creació de la Fundació el Solà. També ha estat assessor, director i coordinador de diverses candidatures de la UNESCO, de les quals se'n destaca la de la tècnica de la pedra en sec. Neus Borrell és llicenciada amb història, ha estat la secretària i l'ànima visible i omnipresent de la Fundació el Solà des d'abans de la restauració de cal Xico fins al 2017. Gatano Blanch és margenador, pagès i la veu més autoritzada de les nostres comarques en la tècnica de les construccions de pedra en sec. Ha estat des de la creació de la Fundació el Solà col·laborador incondicional tant mestre en els cursos de formació com en congressos i trobades de pedra en sec.

Posteriorment, es projectarà el documental del 20è aniversari de la Fundació el Solà on diverses persones donen la seva visió de la Fundació i de la tècnica de la pedra en sec, declarada el 2018 per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El documental, a més, ofereix imatges inèdites del terme municipal de la Fatarella gravades amb un dron.

Finalment, hi haurà una degustació de vins a càrrec del Celler Vins del Tros.

dijous, 14 de novembre de 2019

Continua el cicle de conferències 'Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l'Ebre en època medieval i moderna' amb una conferència aquest dissabte al Castell de Miravet

Aquest dissabte es desenvoluparà la tercera xerrada del cicle de conferències 'Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l'Ebre en època medieval i moderna', que anirà a càrrec de Josep Serrano Daura i que es portarà a terme, a les 12 hores, a l'església del Castell de Miravet. En aquesta ocasió, tot coincidint amb els 700 anys de la seva promulgació, Serrano Daurà ens parlarà de "Els costums de Miravet (1319-2019)".

23 de novembre a les 19 h, conferència en cinefòrum sobre la memòria històrica a la Freixneda

Dissabte 23 de novembre, a les 19:00, tindrà lloc a la Freixneda una conferència en cineforum sobre la memòria històrica, per després debat en l'assistència de María Bohigas, neta de Joan Sales i responsable del segell editorial, "Club Editor" taductora i Premi Nacional de Cultura 2019. "Incerta Glòria, va viure un revifament amb motiu del centenari de Joan Sales l'any 2012" https://www.eltemps.cat/article/1141/maria-bohigas-incerta-gloria-es-una-novella-sobre-la-inconsistencia-de-la-veritat  

La Generalitat premia la tortosina Llibreria Viladrich pels seus més 150 anys d'història

La Generalitat ha premiat la tortosina Llibreria Viladrich pels seus més de 150 anys d'història. Juntament amb el guardó a aquest emblemàtic comerç de la capital ebrenca fundat al 1760, la ferreteria Fergarcia (La Sénia), la carnisseria Pons (Horta de Sant Joan) i el Forn del Baix (La Fatarella) també han estat distingits amb els Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris

Aquests guardons —que anualment convoca el Departament d'Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç— distingeixen els establiments i mercats municipals en actiu que al llarg de més de cent anys han ofert un servei de qualitat i personalitzat als seus clients, tot adaptant-se als canvis en les necessitats de compra de la ciutadania que s'han anat produint al llarg de la seva trajectòria professional.

En aquesta edició, s'ha distingit un total de 28 establiments comercials i 2 mercats municipals centenaris per la seva trajectòria de cent o més anys de servei al comerç. Així mateix, s'han reconegut 15 establiments comercials amb cent cinquanta o més anys d'història.


Establiments comercials centenaris

Pastisseria La Lyonesa, pastisseria d'Arenys de Munt (Maresme)
Fergarcia, ferreteria de la Sénia (Montsià)
Carnisseria Pons, carnisseria d'Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Casamitjana, mobles de Terrassa (Vallès Occidental)
Fleca i Pastisseria Nèctar, pastisseria de Cassà de la Selva (Gironès)
Rene Flor Tripes per embotits, carnisseria de Lleida (Segrià)
Forn de Baix, forn de la Fatarella (Terra Alta)
Cal Flequer, forn de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany)
Ca l'Andreu Artesans del Pa i la Pastisseria, forn i pastisseria de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme)
Joieria Marta Aviñó, joieria de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Farmàcia Miquel Blanchart, farmàcia de Sabadell (Vallès Occidental)
Ca La Margarida, carnisseria i cansaladeria de Vic (Osona)
Casa Jové, servei tècnic de Barcelona (Barcelonès)
Comerç La Catalana, alimentació de Bellcaire d'Urgell (Noguera)
Bonifàs, joguines de Valls (Alt Camp)
Forn Baluard Barceloneta, forn de Barcelona (Barcelonès)
Restaurant - Bar Cal Jaumet, restaurant de Torà (Segarra)
Forn Pous, forn de Bellver de Cerdanya (Cerdanya)
Forn Ca La Carme, forn de Campdevànol (Ripollès)
Ca La Cotillaire, merceria de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
Mercat del Ninot, mercat de Barcelona (Barcelonès)
Perruqueria Gómez, perruqueria de Barcelona (Barcelonès)
Merceria Pous, merceria de Vic (Osona)
Merceria Tarragona, merceria de Barcelona (Barcelonès)
Forn Colon, forn de Barcelona (Barcelonès)
Arts Gràfiques Cantalozella, SA, arts gràfiques de Santa Coloma de Farners (La Selva)
Adroguer Nou, bar-restaurant de Solsona (Solsonès)
Fleca Fusté - Cal Padessé, forn de Prats de Lluçanès (Osona)
Mercat Municipal de Palafrugell, mercat de Palafrugell (Baix Empordà)
El Centru, bar-restaurant de Cardona (Bages)

 

Establiments comercials de cent-cinquanta anys o més

Pastisseria La Colmena, pastisseria de Barcelona (Barcelonès)
Drogueria - Ferreteria Frigola, drogueria de Llagostera (Gironès)
Pastisseria Rovira, pastisseria de Riudoms (Baix Camp)
Alegrí, parament per a la llar de Figueres (Alt Empordà)
Optica Salas, òptica de Tarragona (Tarragonès)
Cal Ton Forn de Pa, forn d'Artés (Bages)
Forn de Pa Enric Solà, forn de Tiana (Maresme)
Llibreria Viladrich, llibreria de Tortosa (Baix Ebre)
Los Caracoles, restaurant de Barcelona (Barcelonès)
Casa Esteve, forn de Centelles (Osona)
Sirvent Casa Fundada l'any 1860, gelateria de Tarragona (Tarragonès)
Impremta Baltasar 1861, impremta de Barcelona (Barcelonès)
Merceria Ros, merceria de Vilassar de Dalt (Maresme)
Fargas, SA, bomboneria de Barcelona (Barcelonès)
Fusteria A. Garriga, fusteria de Vic (Osona)

Des de l'any 2000, la Generalitat a través del Departament d'Empresa i Coneixement ha distingit un total de 836 establiments de Catalunya amb els Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris.

Raima, la papereria més gran d'Europa, Premi Nacional de Comerç, dotat amb 10.000€

Així mateix, s'han atorgat els 19ns Premis Nacionals de Comerç, que convoca el Departament d'Empresa i Coneixement. Enguany, per primer cop s'ha dotat el Premi Nacional de Comerç amb 10.000€ amb la voluntat d'impulsar la competitivitat i el desenvolupament de les iniciatives més innovadores en l'àmbit del comerç de proximitat.

El premi ha estat per a l'empresa La Carpeta i El Paper SA, de Barcelona, per l'ampliació de la botiga Raima, que ha esdevingut la papereria més gran d'Europa. Amb més de 1.400 metres quadrats de superfície distribuïts en 6 plantes, la papereria Raima compta amb una trajectòria de més de 30 anys, al llarg dels quals ha aconseguit adaptar-se amb èxit a l'era de la digitalització, gràcies a l'aposta per la qualitat i el kilòmetre 0.

Actualment, l'empresa compta ja amb quatre botigues, té una plantilla de 40 persones i una facturació de 3 milions d'euros anuals. RAIMA ha apostat per reinventar el comerç urbà per adaptar-se als nous temps i necessitats dels clients, i donar la ciutat i el país d'un comerç diferenciat i de qualitat on la proximitat, la creativitat i la passió per la feina ben feta en són la bandera.

En aquesta 19a edició, els guardons i els guardonats ha estat els següents:

Premi a la Iniciativa Empresarial: Es premia la persona física o jurídica per la iniciativa empresarial més innovadora del comerç urbà dels projectes que comportin la incorporació d'un concepte innovador de fórmula comercial, la transformació digital i l'expansió de l'empresa. Ha estat guardonada:

Empresa La Carpeta i el Paper SA, per l'ampliació de la botiga Raima, de Barcelona, que ha esdevingut la papereria més gran d'Europa.

Premi a la Iniciativa Col·lectiva Territorial: Es premien les entitats territorials de comerç i de serveis per una aportació essencial a través de projectes de dinamització comercial que comportin potenciació de la singularitat del territori, implicació i compromís amb un centre urbà o àrea comercial per millorar la competitivitat, millora en la gestió i qualitat dels serveis al client per consolidar l'oferta del comerç i serveis de proximitat associats i per rendibilitzar les empreses associades, o desenvolupament d'actuacions de notorietat que depassin la seva zona. En aquesta categoria ha estat guardonada:

Associació de Comerciants Fem Raval per la 4a edició de la iniciativa "Els llums #RavalKm0".

Premi a la Iniciativa Col·lectiva Sectorial: distingeix a centrals de compres, associacions, federacions i gremis sectorials de comerç i de serveis que durant el darrer any o al llarg de la seva trajectòria hagin contribuït de manera rellevant en la potenciació del sector mitjançant projectes que comportin una millora del posicionament de les empreses del mateix o dels serveis al client i de consolidació de l'oferta comercial del comerç de proximitat, innovació de les actuacions i aportació de valor i de prestigi al sector, o integració i/o cooperació amb d'altres sectors. En aquesta categoria ha estat premiat:

El Gremi d'Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i província, per la 1a edició de la fira iMeat a Barcelona.

Premi a la Gestió Pública: Es premien els ajuntaments i d'altres ens públics pel seu suport al teixit comercial i per la seva implicació en el desenvolupament de projectes que impulsin el model català de comerç i serveis, urbà, de proximitat i amb equilibri de formats. En aquesta categoria ha estat premiat:

Ajuntament de Viladecans (Baix Llobregat), pel projecte "La Galeria Urbana d'Art al Comerç".

D'altra banda, la Generalitat també ha reconegut la trajectòria de persones, empreses i entitats, per la seva dedicació, capacitat d'innovació i emprenedoria i la seva contribució al prestigi del sector a Catalunya. Concretament, ha reconegut l'empresa Simorra Tiendas SA per la seva trajectòria professional, la seva capacitat innovadora i emprenedora, la seva dedicació al sector i la seva posada en valor de la funció social del comerç urbà.

També ha estat distingit, a títol pòstum, l'empresari Tino Mora, per la seva trajectòria professional i per la seva dedicació al sector com a president de l'Associació de Mercats Municipals de Catalunya, del Gremi provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barcelona, de l'Associació Catalana de Productors Agraris i Comerciants de la Terra, i vicepresident del Mercat de la Llibertat de Barcelona.

La consellera Vilallonga celebra que l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre pugui continuar als Reials Col·legis de Tortosa fins el 2024

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha celebrat que l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre pugui continuar conservant els seus fons i donant servei a la ciutadania als Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa, fins el 2024. La consellera ha fet aquesta valoració en l'acte de signatura del conveni de col·laboració que ha tingut lloc aquest matí al bisbat de Tortosa.

Vilallonga ha valorat el dia de avui com a "joiós" per la signatura d'un conveni que permet la continuïtat de l'arxiu a aquest espai patrimonial, on s'ubica des de la seva creació, el 1983, i que és propietat del bisbat de Tortosa. "Ens alegrem tots plegats de la signatura del conveni amb el bisbat, l'Ajuntament i el Consell Comarcal" i "ens comprometem a seguir treballant per a una seu definitiva. L'arxiu comarcal necessita més espai", ha reblat.

En l'acte de signatura, el Bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, ha agraït l'interès de la consellera i ha dit que l'edifici dels Reials Col·legis "ha d'estar al servei dels ciutadans".

L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha coincidit a valorar com a "molt important per a la ciutat i el territori la continuïtat de l'arxiu en un edifici que també és una joia per a la ciutat".

El vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Jordi Jordan, ha recordat que el consell comarcal és gestor de l'arxiu i que "la documentació podrà ser consultada pels historiadors i la gent que ho requereixi".

La cessió dels espais per part del bisbat garanteix, durant els pròxims cinc anys, la continuïtat dels serveis que ofereix l'Arxiu. Per la seva part, el Departament de Cultura es compromet a encarregar, a una comissió formada per tècnics del Departament i del bisbat, un estudi de l'edifici i dur a terme les obres de rehabilitació del monument que s'acordin per part d'aquesta comissió, necessàries per assegurar el bon funcionament del servei que s'hi presta.

Pel que fa al manteniment quotidià i de subministraments del monument, se'n farà càrrec l'Ajuntament de Tortosa que, alhora, serà el responsable dels usos de l'edifici relatius a la celebració d'actes culturals i a la visita turística d'aquest edifici tan excepcional de l'arquitectura renaixentista a Catalunya.

La consellera ha aprofitat la visita a Tortosa per visitar diferents espais patrimonials de la ciutat, com la Basílica-catedral de Santa Maria de Tortosa i el Museu de Tortosa. A l'acte, també hi han assistit el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès; el secretari general de Cultura, Francesc Vilaró; la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i el cap del Servei d'Arxius, Enric Cobo, entre d'altres autoritats.

L'Arxiu Comarcal del Baix Ebre

L'Arxiu Comarcal del Baix Ebre conserva un dels més rellevants llegats documentals de Catalunya i aplega una cinquantena de fons. Hi ha dos fons que destaquen per la seva riquesa i antigor: el de l'Ajuntament de Tortosa, que s'inicia el 1149 i que conserva grans sèries documentals força íntegres des de la baixa edat mitjana (clavaria, provisions, establiments, obres), així com 1754 pergamins, i el fons del districte notarial de Tortosa, amb protocols des de  la meitat del s. XIV i amb més de 2.000 volums.

Un arxiu que aplega un patrimoni documental molt rellevant de documentació tant pública com privada de la comarca del Baix Ebre. L'equipament disposa avui d'una capacitat de 3.500 metres. Es preveu un reajustament per l'entrada amb vigor de l'administració electrònica que situarà la capacitat total en els 6.000 metres.